Txarango vist per Ariadna Subirats

En aquests apartat hi hauran algunes lletres de Txarango

SEMPRE BALLA
Pot semblar que el món badalla
pot semblar quieta la nit
però no t'adormis al meu pit que sempre balla
que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada
el cant de les encantades se l'emporta bosc endins

Un record truca a la porta
les notes apagades d'una vella cançó
sensacions que jo ja creia mortes
però avui, avui recordo el teu cos
la dansa el deliri de l'estança
la llum de la teva habitació
fortes i més fortes batzegades
que avui, avui tot em parla amb el teu nom

La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perque no arribi demà

avui recordo el teu cos
la dansa el deliri de l'estança
la llum de la teva habitació
fortes i més fortes batzegades
que avui, avui tot em parla amb el teu nom

La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perque no arribi demà

BATEGA
Batega el mar amb cada ona que ve i va.
La ressaca esborra el camí aventurer de cada ona que ja no hi és.
Batega el cel amb tempesta permanent, ja ho veus.
I trontollen les estrelles tenen por de capbussar-se en la foscor.

Batega el circ en cada somriure petit.
S'encén la màgia i crema el desig, s'estén el somni a l'infinit.
Batega el cor quan s'emplena d'il·lusió i no dorm.
Avui és demà i l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà.

Recordo quan, mirant estrelles al port, pensàvem que podia ser
que algú a l'altre costat del món les estigués mirant també.
Com un mirall i el seu reflex...

Imagina que gira el món sencer
i a la ciutat dels adormits la son fuig per sempre, ve i va,
una veu rebel que la guitarra farem lliure per sempre,
roba estesa i arrels,
una cançó ressona a Barcelona encara i per sempre, ve i va.

Quan es fa de dia a la ciutat dels adormits,
tothom persegueix les hores.
Mai no s'adormen els despertadors.
Mai no es desperten les persones.
I en algun racó d'aquest desastre
el matí és un sastre que amb el sol i la persiana
embasta un vestit de llum sobre el teu cos.
Tu i jo seguirem dormint
i allargarem el somni de la nit
com un borratxo que balla mentre desmunten l'orquestra.
Que a fora s'ensorri el món.
Que caiguin mil tempestes.
Desfarem amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa.
Que s'ensorri el món.

EL MEU POBLE
El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
Un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.

A la plaça de nit s'hi aplega tothom,
que ballen grans, petits, senyores i senyors,
ballen prim els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum, ai balla el nen que vaig ser jo!

En mig de la nit, que envolta la plaça,
tot és com ahir, aqui el temps no passa.
En mig de la nit, que envolta la plaça,
com quan erem petits, com quan erem petits,
queda't avui a casa,
que potser demà no ens podrem trobar
balla aquesta nit el que ballariem sempre,
que potser demà no podrem ballar,
fes aquest camí com si acabessis per sempre.

M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare,
he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els cants fets de nit i só.

En mig de la nit, que envolta la plaça,
tot és com ahir, aqui el temps no passa.
En mig de la nit, que envolta la plaça,
com quan erem petits, com quan erem petits,
la vida balla descalça,
que potser demà no ens podrem trobar
balla aquesta nit el que ballariem sempre,
que potser demà no podrem ballar,
fes aquest camí com si acabessis per sempre.

Són, de foc els teus petons que s'encenen de nit
i cremen la matinada,
són l'or que abraça al roda-mon
i apaga el neguit avui que torna a casa.

Són de foc els teus petons que s'encenen de nit
i cremen la matinada,
són l'or que abraça al roda-mon
i apaga el neguit avui que torna a casa.

Són de foc els teus petons,
Són de foc els teus petons,
Són de foc els teus petons,
Són de foc els teus petons,
que s'encenen de nit.

COMPTA AMB MI
Compta amb mi,
al últim sospir de la nit
i en el primer alè del dia
els teus llavis, quan badallis,
compte amb mi

Compta amb mi,
quan s'oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi

I tu i jo
en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teu llençols
i tu i jo
fins que se't curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons

Compta amb mi,
en els dies de lluita
i si la esperança et descuida
els mals passo, hi haurà uns braços,
compta amb mi

I tu i jo
en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teu llençols
i tu i jo
fins que se't curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons

I tu i jo
en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teu llençols
i tu i jo
fins que se't curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons

LA DANSA DEL VESTIT
Cerca innocent algun tresor com un petó de licor
una tarda vora el foc.
Cerca l'essència de l'amor tan màgic, tan diví,
abraçat a un arc de sant martí
Vols la dansa del vestit,
vull la lluna dins del llit,
fer-te la cullera a mitjanit.
em quedaré despert.

Recordo el que vas dir ets tan maco, tan petit.
En tens prou amb els teus dits, la manera de mirar
són aquests ulls marró clar que em tornen boig.
Drecera al món demà i més on el temps i el sol no marxen mai.

Desperto de nou i sóc allà, camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.

Bon dia, llur llum seré amb un petó matiner
oceànica sensació recordo aquella olor
tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor aïllats de
la mirada del món reflexiu i convençut
que colze a colze junts som molt més que un
bonica vola amunt i molt amunt jo sempre seré amb tu

Desperto de nou i sóc allà, camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.

Desperto de nou i sóc allà, camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu.
Ets tot allò que em porta a mi, inclús la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor.

Avui us explicaré una mica la història del grup txarango

L'inici d'aquest grup de música es va iniciar l'any 2006, de la convivència en un pis d'estudiants al barri gòtic de Barcelona, amb el cantant Alguer Miquel, el guitarista Marcel Làzara i el teclista Sergi Carbonell. A prop de la plaça George Orwell (plaça del Tripi),comencen a participar en concerts que s'organitzen al carrer amb músics de tot arreu del món. En un d'aquests concerts, en Marcel hi pren part amb un charango, un instrument de corda utilitzat a la regió central de la Serralada dels Andes, juntament amb l'Alguer i en Sergi.

La banda arrenca el 2007 i fan concerts per tot Catalunya.El 2 de novembre d'aquest mateix any, actuen amb el grup de música ''la pegatina'', i a partir d'aquell concert decideixen separar-se d'ells i formar el seu propi grup amb altres companys/amics.

DISCS